Fabriquem per llençar
Obsolescència programada, llei que fa que tots els productes tinguin una data de caducitat. 1929 Crack. Cultura de la reparació es perd i hi ha guerra de treball, que produeix més necessitats i fa que hi hagi més contaminació.
Tot va començar amb la bombeta que van reduir la seva vida eterna a 1000 hores. Des del 1901 hi ha una bombeta que segueix encesa en una estació de bombers.
També hi ha estímuls psicològics com la necessitat de comprar per una falsa satisfacció.
Es va crear un càrtel per a controlar mundialment la producció, hi ha documents que ho corroboren, hi havia països com USA, Europa Occidental i colònies d'Àsia.
Després de limitar les hores de la bombeta, la volien limitar encara més, però ja era suficient, tot ho feien pel negoci de que els diners es moguessin constantment.
Hi havia alguns filòsofs moderns que deien que la obsolescència programada havia de ser obligatòria pel bé del capitalisme, amb la llei de l'oferta i la demanda.
Brooks Stevens, afirmava que tot el que ell produïa estava destinat a espatllar-se perquè tot estava amb obsolescència programada.
A partir dels anys 50, l'economia millora i això amb la producció.
Les mitges també van ser un clar exemple de l'obsolescència programada, abans era una mitja resistent que inclús als anuncis podies estirar un cotxe amb elles, però van veure que no els sortia rendible, i el que van fer es que es poguessin trencar en un tres i no res.
En aparells electrònics es limita la vida d'ús mitjançant un xip molt petit que comptabilitza les hores per quan arriba al màxim, el xip actua i fa que la màquina deixi de funcionar.
The waste makers, llibre de Vance Packard parla de 'obsolescència programada dels productes.
El pitjor és que amb els productes ja no podem utilitzar els envien al 3r món com si encara es poguessin utilitzar, això produeix molta contaminació i mala condició de vida.
La meva opinió sobre l'obsolescència programada es variada perquè tenim recursos limitats llavors hauríem de fer que els nostres productes durin el major temps possible, però d'altra banda si fos així ningú compraria més d'un producte al any per exemple i el que faria es treure molts llocs de treball, per això la conclusió que en trec és que l'obsolescència programada es necessària per al bé de l'economia, però el que hauríem de mirar seria en fer una bona gestió dels residus després del seu ús.